L’altar de l’església del Carme

Pocs espais de banquets de casament poden oferir un altar com el que presentem al Castell de Peralada…aquesta afirmació pot semblar una mica atrevida, però a veure què me’n dieu després que us en expliqui alguns detalls…

Aquesta església ha viscut diverses èpoques des de que es va edificar al segle XIV. Des de l’escola d’arts i oficis dels comtes de Peralada passant per concerts i fins a casaments en l’època actual, per tant són molts els detalls que un hi pot trobar, però avui us desvetllaré la història de les peces que conformen l’altar…aquest espai tan especial on es fan tangibles els casaments religiosos al Castell…

Els tres tapissos situats a l’absis són de Brussel·les del segle XVII, remarcant d’importància el central, fet sobre un cartró de Rubens….

De la col·lecció de plata de l’escola cordovesa que hi ha sobre l’altar, la creu és la peça més antiga, essent de finals del s. XVI…

esglesia_del_carme_7

 

Esglesia-OK

Les dues làmpades també són de plata, la de la dreta original de Toledo del 1661 i la de l’esquerra una imitació del segle XX…

La verge que presideix cada “sí, ho vull” és la Mare de Déu del Carme de l’escola Olotina del segle XIX…

I les bases on col·loquem les piràmides de flors de lilium blanc que decoren els casaments, són capitells de pedra, on en destaquen dos provinents del Monastir de Sant Pere de Rodes i esculpits pel mestre de Cabestany, un dels millors escultors del segle XII a Europa…

I doncs? Què us ha semblat? Potser ara l’afirmació del principi ja no sembla tan atrevida…

Un altre dia us explicaré perquè el sostre de l’església va estar amagat durant segles…

 

facebook
google
twitter

Marta Oliva

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *